Font dedicada a la Germanor Excursionista, situada molt a prop de la font Clareta. Patrocinada per l’Avi Ton i Amics del Montseny l'any 1963.

Si venim caminant des de la font dels Manlleuencs, continuem remuntant el Sot de la Fagetona uns 200 m. i trobarem un monòlit de pedra que indica la situació del broc, que és petit i amagat d’entre les herbes de la paret de pedra.

A la base del monòlit hi ha una rajola esmaltada amb una sardana dibuixada i un poema de Verdaguer d’impossible lectura degut al malbaratament. El poema és de "l'Empordà", i diu:

Era un cercle de joves i donzelles,

un enfilall de roses i clavells;

amb quin aire, bon Déu, dansaven elles;

... amb quin delit sardanejaven ells!

L'origen de la sardana és desconegut, tot i que pot remuntar-se a èpoques preromanes. Són abundants les llegendes que fixen el seu principi a l'antiga Grècia, on les danses circulars donant-se les mans ja abundaven. Van ser adoptades per pobles ibèrics i ballades a les riberes de la Mediterrània. Similars danses circulars es troben també en zones de Provença, Galícia, Astúries, Castella i Portugal.