Prop del mas la Sala, casa natal de Joan Sala, àlies Serrallonga. Hem de rodejar el mas pel costat dret per baixar en molta pendent i acostar-se al vell pont sobre la riera de la Sala. Arribarem a un prat amb una gran alzina morta i, 100 m. més enllà, després de creuar un tronc d’arbre que barra el pas al camí, a la dreta i arraulida sota un bon exemplar de faig hi ha aquesta senzilla font.

Després de visitar aquesta font podem continuar pel camí que resegueix la riera de la Sala pel marge dret fins arribar al Club de Polo Sant Antoni de Viladrau i allà on es troben la riera Major i la de la Sala.

Joan Sala i Ferrer (1594 – 1634) fou un bandoler esdevingut famós sobretot pel mite creat al voltant seu per la literatura barroca i romàntica. Cinquè entre nou germans (quatre dels quals bandolers) es casà amb la pubilla del mas Serrallonga de Querós (Sant Hilari Sacalm), d'on prengué l’apel·latiu de Serrallonga. Inicialment, Serrallonga alternava els actes de bandidatge amb tranquil·les estades al seu mas.

Al 1627 Serrallonga esdevingué el principal bandoler del país i el duc de Cardona n'intensificà la persecució. La seva resistència a les forces centralistes li guanyà la simpatia dels contraris al govern, entre els quals es trobaven les abadies de Banyoles i Sant Pere de Rodes; també molts masos l'acollien i l'afavorien. Fou detingut al 1633 a Santa Coloma de Farners, i dut a Barcelona on fou ajusticiat amb tot escarn i crueltat el 8 de gener de 1634.

El Pont de la Sala (d’origen medieval) és un clàssic pont d'arc, una tipologia de pont que resisteix fonamentalment a compressió gràcies a la seva forma. Permet comunicar el mas amb els espai ramader i forestal de la muntanya de la Sala.

Situada a l’ombra d’un gran faig, sota d’una gran pedra horitzontal i un parell de pedres que en fan com una coveta per protegir la canella per on alguna vegada raja aigua, tot i que és difícil de poder veure de manera habitual.