Font situada 100 metres més amunt de la Font de Mossèn Cinto Verdaguer sota un solitari faig, que recull l'aigua provinent del Pla de la Barraca.

Sobre de la font hi ha una creu de ferro indicant les quatre direccions principals i les seves destinacions.

Construïda al 1967 pels apleguistes de La Garriga, en cada una de les dues parets oposades de pedra, hi ha un broc i una dedicatòria.

La que mira torrent amunt és dedicada a l’ermità de Samalús (mossèn Ramon Garriga, poeta); i la que mira torrent avall a l'escalador de l’Aneto i promotor de l’excursionisme català Mossèn Jaume Oliveres.

El poema de l’ermità de Samalús diu:

Beneïu d’eixes contrades

les collites i ramats

les fonts d’aigües regalades

els conreus, els boscos i prats.

A l'hivern sol passar que el corriol que baixa fins la Font dels Garriguencs esta perdut entre tanta neu però, per contra, durant aquesta freda estació la font esta preciosa.

El broc dedicat a Mossèn Jaume Oliveres tenia forma de piolet en clara sintonia amb el mèrits d’aquest garriguenc il·lustre.

Fins a l’hivern del 2012 el broc de la Font dels Garriguencs dedicat al l’ermità de Samalús estava en perfecte estat (no com ara) i l’aigua corria per dins d’una estalactita.

A sobre de la fita de pedra de la font hi ha una creu de ferro de quatre braços que indica a sud-est Matagalls, a nord-oest Font Pomereta, a nord-est Sant Segimon i a sud-oest La Castanya.

Aquest és l’estat deplorable i abandonat de la Font dels Garriguencs avui en dia. Els brocs trencats, les pedres per terra i descalçada tota l’obra, els pedrons commemoratius mig esborrats i il·legibles, i lo més trist de tot: aigua brollant per tot arreu menys per la font.

Podeu fer una bonica excursió venint des de Sobrevia pel Matagalls Xic fins a Font Pomereta, i des d’aquesta font, resseguint el camí de Sant Segimon fins el corriol que puja a la font dels Garriguencs, i ara després pel pla de la Barraca el GR-5.2 fins a Matagalls.