També anomenada Font del Tei (til•ler). Font situada molt prop de la Sala. Cal aproximar-se al mas de la família de Serrallonga no pel camí principal (que creua el torrent de Moncaluell, i si anem caminant caldrà passar per sobre de les pedres habilitades a un costat) sinó pel corriol inferior que creua aquest mateix torrent per un tub-pont.

Un cop travessat aquest tub sols cal  caminar 15m. més i trobarem un magnífic til•ler centenari (que és el que li dona el segon nom a la font) i just allà mateix hi ha la font, al peu del camí.

La font consisteix en una senzilla capelleta d’obra d’uns 70cms. d’alçada, amb arc de mig punt de totxanes i un petit broc. Sembla que a sobre del sortidor hi havia algun esgrafiat però del que ara sols en resta una part.

El til·lers són natius de les regions temperades de l'hemisferi nord. Arbres de bon volum (l’exemplar més alt de Catalunya és el de la Font Bona, amb 44m.), amb fustos rectes de fins a 1m. de diàmetre. Són caducifolis, amb fulles cordiformes i la vora serrada, de fins a 20cm. d'ample, de color verd fosc en el feix i verd clar platejat en el revés. Arriben a viure fins a 900 anys, creixent lentament.

Les flors grogues del til·ler són molt aromàtiques i conegudes per les seves propietats curatives per combatre refredats, com tranquil·litzants o somnífers preparant-se en forma d'una infusió anomenada til·la. Tot i que el terreny del Montseny no li és especialment propici, tenim una bona representació d’exemplars aïllats com els citat i també en grups com el que hi ha al final del Pla de Montfalcó.

Sembla ser que a principis de segle XX hi vivien unes pubilles molt maques a La Sala. El diumenge anaven al poble, a missa, i al tornar tots els nois volien acompanyar-les cap a casa. Al passar pel lloc de la font, un indret una mica enclotat i un pel fosc, hi havia certes “empentes” entre els nois i les noies..... D’aquí prové aquest nom popular de la font.

L’inici de la primavera (i les generoses pluges) ens permeten gaudir d’abundosa aigua a fonts que habitualment regalimen poc, com la Font de les Empentes. Els dos factors que permeten a Viladrau tenir tantes fonts són la configuració geològica del terreny i l’alta pluviositat propera als 1000l/m2 (960mm. de mitjana anual al període 2005-2015, segons Meteocat)

Explica una llegenda que hi havia un hisendat amb 3 fills. A cada un donà riqueses i la benedicció per crear els seus propis masos. El primer va engrandir Espinzella i va aixecar-hi una capella; el segon Sobrevia també amb bella capella; i el tercer la Sala. Quan el pare anar a veure aquest darrer i no va trobar lloc on honrar Déu va exclamar: “la teva descendència serà maleïda i un de la teva nissaga serà penjat a la forca”

Hem anat d'excursió a la font de les Empentes amb l'Agustí, l'Oriol, la Rosa, la Nina, l'Erola, la Marta, en Xavier, en Marçal i la Laia, i ens ho hem passat molt bé.