Font patrocinada al 1968 per l’Avi Ton i la família Puig de Can Gat, dedicada a Sant Segimon i al seu santuari. Actualment Sant Segimon és tancat per obres.

El santuari de Sant Segimon va ésser durant segles un dels més famosos i concorreguts de Catalunya.

Diuen que la font original de Sant Segimon estava davant de la placeta de la cova. Ara encara hi ha aquestes restes de la pica.

Els primers documents que parlen de Sant Segimon de la Muntanya daten de 1290, tot i que l’actual configuració dels edificis corresponen a les construccions  de 1775. Al 1810 un escamot francès crema el santuari en represàlia per la resistència viladrauenca durant la Guerra del Francès. Al 1815 serà reconstruït.

Hi ha qui opina que la Font de Sant Segimon és l’antiga Font dels Capellans datada des de 1880 per viatgers històrics de l’Associació d’Excursionistes de Catalunya com Ramon Arabia i Solanas: “Al santuari es podrà dinar i dormir còmodament. El rector, mossèn Jaume Montanyà, es amabilíssim, i l’edifici es espaiós i ben orejat, fresc i amb precioses vistes (...) Al peu, hi ha la Font dels Capellans” (Anuari AEC, 1881)

La llegenda conta que Segimon, fill del rei de Borgonya Gondebald, va decidir fer vida ermitana fora de palau, i va triar el Montseny per ser una de les muntanyes més solitàries de Catalunya. Diuen que va viure aquí a una cova entre els anys 516 i 520, quan el seu pare va venir a buscar-lo per coronar-lo rei de Borgonya. Al 523 va ser violentament mort pel rei dels francs, i aviat fou venerat com a sant i màrtir. Segles després, un pastor va trobar dues creus de fusta que el sant havia deixat i a partir de 1290 comença la història del santuari.

L’actual imatge del sant és custodiada a Can Gat i sols es pot veure durant l’Aplec de Sant Segimon.

Cada 1er de maig se celebra l’Aplec de Sant Segimon. Hi podem veure dos imatges diferents del sant de Borgonya. Una que porten en tot-terreny des de Can Gat, i una altra imatge que puja en peregrinació des del poble de Viladrau a les espatlles d’un portador.

Si voleu tenir una magnífica perspectiva aèria de Sant Segimon i de Viladrau, des del monestir sortiu en direcció a Coll Formic i de seguida trobareu el Coll de les Tres Creus. Des d’aquí surt un empinat corriol que en 20 minuts us portarà fins a Sant Miquel de Barretons, ermita abandonada i en molt mal estat però amb vistes magnífiques.

Diu la llegenda que uns peregrins van passar de forma irreverent, i de cop foren víctimes d’un sobtat mal de cap, que sols els va desaparèixer quan oferiren els seu barrets com a exvots al sant. Diuen que qui camina al seu voltant deixa de tenir mal de cap per sempre. Però encara ningú ho ha aconseguit, perquè serà?

L’herba de Sant Segimon (Saxifraga vayrediana) és endèmica del Montseny. És medicinal però no serveix seca, perd les seves propietats al cap de poc de tallada, així que mor. Collir-la és estèril perquè ni us servirà medicinalment ni aconseguireu que arreli; a més cal tenir en compte que un coixinet de 20 cm de diàmetre pot haver trigat anys en formar-se... i amb un instant una mà inconscient en pot posar fi.

Forma denses catifes amb nombroses branques. Es viscosa degut a que totes les seves parts estan cobertes de pels glandulars. Les tiges florals tenen entre 3 i 13 flors amb pètals de color blanc de 4-6 mm. Floreix de juny a agost a les zones rocoses entre els 600 i 1.700 m. d’alçada.

Al 1903 el pintor impressionista Marian Pidelaserra es retirà a Sant Segimon per fugir de les crítiques contra ell arran d’una exposició que havia fet a la Sala Parés de Barcelona. L’estada al Montseny accentuà la seva característica pintura i inicià una etapa puntillista. A  Sant Segimon va pintar quadres com “El Montseny”, “L’arbre del Montseny”, “Les Guilleries des del Montseny”, “Sant Segimon”.

Parlant amb en Joan Campañá en el 58è Aplec de Sant Segimon sobre la història i les peripècies del santuari i sobre la Font de Sant Segimon, quantes coses s’aprenen!

La missa que s’oficia durant l’Aplec es porta a terme davant de la cova on hi ha la imatge de Sant Segimon, ermita troglodítica de la que es tenen notícies des de l'any 1290. Encara queden dins de la cova restes de la volta de canó que sostenia el primer pis, unes escales per poder-hi accedir i una finestra al muram que tanca la cova.

Un estudi de Roma, Cardona i Villalonga estudia 20 cavitats d’origen antròpic a Sant Segimon. La “Cova de Sant Segimon” té 3,2m. d’amplada i un recorregut de 5,75m. L’altura interior és de 2,70m. L’interior té forma de cúpula i s’hi conserven restes d’un possible altar. Per arribar a aquesta cova cal baixar pel petit corriol que surt de davant de cova-ermita troglodítica.

Doncs si, l’antiga “hostatgeria” de Sant Segimon ja és oberta!. Podeu fer una bonica excursió des de Viladrau d’uns 11 km entre anada i tornada i superareu un desnivell acumulat de 590m. (si a més a més pugeu fins a Sant Miquel de Barretons). Una excursió així ben val una cerveseta a la hostatgeria oi?