A 90 minuts a peu de la Plaça Major. Es pot anar en cotxe i aparcar a Borderiol, allà agafar el camí de Matagalls fins Coll de Joan, i d’aquí la pista que surt a la dreta (amb un rètol que indica font dels Mosquits), abans haurem passat per la font de Llops, on, un cop passada la cadena del camí, agafarem la pista de la dreta que ens portarà per una densa fageda primer a la font de l’Avet Blau, i després a la Rupitosa.

Al peu de la font hi ha dos magnífics exemplars de faig. Si continuem per la mateixa pista, en 15 minuts arribarem a les Pelades, amb una bonica vista de Viladrau, les Guilleries i el Prepirineu.

Algú afirma agosaradament que el nom de la font té origen en aquesta visió cap al nord, doncs la font és orientada cap a Rupit. Altres afirmen que el nom prové del llatí “rupes”(roca), en honor del gran penyal d’on sorgeix la font que brolla vigorosa i fresca.

Arranjada pel CEA Santa Marta l'any 2000, fou dedicada als educadors ambientals, tal i com ho testimonia una placa adossada al pedró identificatiu de la font que porta inscrits dues dites molt encertades.

El camí cap a la Font Rupitosa va canviar de manera significativa a l'estiu 2013. Abans travessava una fageda impenetrable, ara el sol il•lumina sense problema al camí. L’anomenada “Peça del Tovalló” tardarà uns anys a ser com era abans.

Al pedró commemoratiu hi ha dibuixada una branca d’heura i dos textos breus. El primer, atribuït al Cabdill Seattle, diu:

La terra no pertany a les persones

ans el contrari,

les persones pertanyen a la terra.
Seattle és considerat un dels predecessors de l'ecologisme i la defensa de la natura.

Aquest text de Seath'tl, conegut com Seattle, fou adreçat al president dels EUA al 1855. Seattle (1786-1866) va ser cap dels duwamish-suquamish. Al 1854 fou convençut de signar el tractat de Port Elliott i retirar-se a una reserva amb la tribu. Fou partidari de la convivència entre indis i nord-americans, contrari a l'alcohol i als abusos a la seva gent.

Sabeu que darrera del pedró de la Font Rupitosa podeu trobar una llibreteta i un llapis on poder escriure els vostres pensaments, les poesies, o deixar els dibuixos que el lloc us inspira? Quantes llibretetes amb bells escrits deu haver-hi guardades! Que bonic que seria de poder recollir algun dia en una publicació aquests pensaments que la Rupitosa ens imbueix.

Amb Marxa Nòrdica de Terrassa hem fet una ruta de 16 Km. Rosquelles, el Noguer, Arimany, Pujol de Muntanya, el Corral, la font del Corral, pla de Malataup, les Pelades, Font Rupitosa, Sot Mal, fonts de l’Avet Blau, d’en Xiri i Llops, Coll de Joan, font de Pastors, Bordoriol, el turó de la Tremoleda, Puig Sa-sucre, font del Vern, Vilarmau, Can Gaudenci, fonts del Noi Gran, del Ferro i Paitides.

Si fos poeta escriuria una bella poesia dedicada a la font. Si fos fotògraf faria les mes boniques instantànies de la seva aigua. Si fos músic compondria una encantadora cançó inspirada al seu doll. Però sols us puc dir que caminar per la fageda al peu del Matagalls i arribar entre borines a Font Rupitosa és un plaer que no té preu, i que us recomano de tot cor.