A 75 minuts a peu de la Plaça Major, al camí de l’ermita de l’Erola a Sant Segimon.

Diu una antiga llegenda del segle XIX que a la nit de Sant Joan en aquest indret sortien les fades d’aigua (paitides) a cantar belles cançons. 

La font és un senzill broc de ferro que mana d’un mur de pedra. No hi trobareu cap pedró indicatiu, ni cap dedicatòria o poesia, sols un rètol de pintura desgastada que en prou feina permet de llegir el nom de la font. Per contra podeu gaudir observant el magnífic castanyer que dona ombra a la font; no és un exemplar estrany, doncs estem en ple cor de la Castanyeda Gran de Can Gat.

Segons la llegenda, tres nois de Viladrau es van amagar a les 12 de la nit per veure les paitides estenent roba pels marges del torrent. Tot d’una varen sortir i, abans que les fades desapareguessin, van agafar un tovalló. Els nois se’l repartiren i cada tros es convertí en or. Però l’avarícia s’apoderà dels nois i tots tres van decidir tornar al següent any; aquest però, de la roba sols en sortí pedres de tarter, com les que trobareu en aquest camí.

Altra llegenda explica que una pagesa va recollir la roba de les fades d’aigua al Torrent de l’Oratori, i quan elles se n’adonaren van dir: “torna’ns la roba i nosaltres et donarem un obsequi a canvi”. La pagesa la va tornar i les dones d’aigua li varen omplir el davantal de blat, amb la condició que no podia mirar el que hi havia fins que trobés una font. Al arribar a la font de l’Or el blat es convertí en or.

Segons Ferran Tolosa l’antic camí de Viladrau a Sant Segimon, el Brull i coll Formic era “molt important i usat per diferents motius”, ja que a més de ser el camí dels pelegrins al santuari, era camí ramader per portar bestiar al Vallès, d’accés als boscos del turó del Pal Sec i coll d’Ordials, per carboneig i altres feines, i via de comunicació de Viladrau al Brull.