Font bosquerola i ombrívola, situada en un paratge molt agradable. Molt a prop de la font del Ferro. Per anar a aquestes dues fonts el recorregut més immediat és pujar pel camí de terra que surt de l’inici del Plà de Montfalcó, però també podem pujar pel corriol que arranca de darrera del casal del Sagrat Cor fins a les cases del veïnat de les Paitides.

Una altre possibilitat molt més rustica per arribar a la font és sortir pel Passeig de Marcos Redondo, torçar a l’esquerre, pel camí de Coll Sespregàries entre alzines, molses i falgueres i travessar pel turó dels Sis Avets (que en realitat son 5 cedres centenaris), passar per davant de ca l’Herbolari on trobarem el camí, ara de baixada cap a les citades fonts.

Diu una llegenda que hi havia una vegada un nen petit que no tenia força i sempre estava malalt. Un any que hi va haver una gran sequera, els nois del poble anaven a la font a buscar aigua, però a ell no li deixaven anar a causa de la seva salut. Ell, entristit per no poder ajudar als altres nens, va començar anar d’amagat a la nit a buscar aigua i cada cop que baixava una garrafa en feia un glop. Fins que es va convertir en un noi gran i fort que proveïa d’aigua a tot el poble. I des d’aquell moment li van dir la font del Noi Gran.

Al pedró amb el nom de la font, hi ha una poesia de Carles Riba:

La poesia?

Cal cercar-la on tu saps ja

que és, com la Gràcia

o l'aigua pura i dura

d'un font emboscada

La Font del Noi Gran és catalogada amb el nº 17/17/273 al “Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny” de la Diputació de Barcelona. Segons aquesta publicació té l’origen a la primera meitat del segle XX.

L’aigua de la Font del Noi Gran té una energia de 12.000 unitats radiestèsiques Bovis (uB), mentre que el lloc té 9.000 uB. Per contra els geobiòlegs han mesurat  a la corrent de la muntanya que alimenta la font 15.000 uB de l’aigua i 7.000 uB del lloc. Aquest fet detectat permet afirmar a Matamoros i Pascual que l’aigua té un comportament neutre i contradir la teoria segons la qual les aigües subterrànies sempre són geopàtiques.

Just  a l'esquerra de la Font del Noi Gran surt un corriol molt estret que tirant direcció nord travessa un bosc mixt d’alzines sureres, roures, alzines, castanyers i algun faig fins arribar a l’entrada de Can Gaudenci, i tornem a trobar el camí de les Paitides.