Històrica font identificada ja per Artur Osona al 1879 que la situa en el seu primitiu emplaçament i amb l’errada d’altitud pròpia dels estris de mesura del seu temps: “trepitjant herbas sense cap arbre, se baixa a la Font de Matagalls, á 1690 metros y á mitja hora de la Creu...”[1]

Al 1950 fou arranjada inicialment per Oriola Cortada, i posteriorment restaurada i patrocinada per Amics de l’Aplec l’any 1982 i dedicada a Mossèn Batlle i a Baden Powell. Al 1993 s’hi afegí la dedicatòria de ferro de la paret per a Ramon Pareras Pla (1917-1993) amic dels Aplecs.

La font és protegida sota una volta de totxo que esdevé un preuat lloc de refugi en cas que ens enganxi una tempesta a mig camí. Acompanyant al broc de la font, dos bancs de pedra ens conviden a descansar un moment. Si venim des de la Creu heu d’anar en compte doncs la construcció s’obre camí avall, i les falgueres del voltant un poden amagar la font.

La font és situada a la capçalera del Torrent de Matagalls (després anomenat Torrent de l’Oratori), per sobre del Pla dels Ginebres, a tan sols 600m. de la Creu de Matagalls.

El topònim Matagalls apareix esmentat per primera vegada l’any 1500, mentre que abans la muntanya rebia el nom de “Autora”, nom que va ésser viu popularment fins al segle XVII.

L'historiador Antoni Pladevall i Font va recollir fins quatre versions de l'origen del nom Matagalls, des de les arrels celtes en descompondre el topònim en MA (grandiositat) TA (turó alt) GALL (pedres) fins a l'actual expressió en portuguès de la veu “matagalls" que significa "lloc de matolls", sense descartar un origen més popular basat en la cacera d'un au que podria haver ocupat aquests cims en èpoques remotes, el gall fer (Tetrao urogallus).

L’actual creu de ferro de Matagalls, tal i com la podem veure ara, fou inaugurada l’any 1931, tot i que al 1920 se’n havia aixecat una de pedra a l’actual basament, que substituïa la creu de fusta que existia des de l’aixecada pel pare Claret al 1840.

Catalans tots, de genollons a terra.

Mirau allí lo signe de la Creu

com de la pàtria en la més alta serra

eixampla avui los braços

per acostar-la amb tots sos fills a Déu.

Jacint Verdaguer.

(Aires el Montseny. 1899)

Al segle XII es van establir un drets de pastura coneguts com a “l’Empriu de Matagalls” pels quals els ramats de set masos podien aprofitar les pastures dels terrenys propietat de La Vila. Aquests drets perduren el l’actualitat i han deixat una profunda empremta en la història i el paisatge culminant del Matagalls.

La font de Matagalls al 1950 després de ser arranjada per Oriola-Cortada en motiu del 1er. Aplec de Matagalls.