Situada en una densa fageda a 95 minuts a un bon ritme caminat des de la Plaça Major, a sols 20 minuts planejant des de coll de Joan, seguint el camí de la dreta (que no te cap cadena).

La font rep el nom pels últims llops (dues femelles i tres mascles) abatuts al Montseny a les darreries del segle XIX.

Durant el segle XIX a tota Catalunya el llop fou perseguit fins a la seva extinció.

Els últims llops foren caçats a Mont-ral (1875), al Matarranya (principis segle XX) i Terra Alta (1935).

Al 1999 reapareix el llop a Catalunya Nord, al 2004 al Cadí, i a la Cerdanya (2008). Al 2011 s’observen al Moianès i es produeixen atacs a alguns ramats. Per ara, sembla que al Montseny encara no hi ha llops.

La Font de Llops vessa la seva aigua des d’un un broc de ferro que sorgeix d’una gruixuda paret de pedra. A la dreta de la font hi ha un banc de pedraplè que permet la contenció de les terres i més amunt un gran roca amb la placa identificativa de la font.

La Font de Llops fou patrocinada per Àngel Rabat i Graugés juntament amb l'Associació d'Amics del Montseny l’any 1986.

La font és dedicada al primer centenari del poema “Canigó”, que és un llibre èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer i constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. L’obra conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans i es desenvolupa al segle XI a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, valent i ferotge lluitador contra els sarraïns (basat en el personatge històric Bernat Tallaferro).

Segons prospeccions dels geobiòlegs Jordi Pascual i Jordi Matamoros, l’aigua de la Font de Llops té una energia de 18.000 uB, mentre a l’entorn és de 10.000 uB.

A coll de Joan hi ha una esplèndida vista: a l'esquerra, la vall d'Arbúcies, les Agudes i el Turó de l'Home. A la dreta la vall de Viladrau, al fons la plana de Vic i quasi davant l'imponent Matagalls. Darrere, les cingleres del Collsacabra amb els Pirineus al fons. En aquest coll hi ha un oratori dedicat pels pessebristes de Vic i Viladrau a Sant Francesc d’Assís.

La imatge original de Sant Francesc d’Assís al oratori de Coll de Joan era proporcional a la seva capelleta de pedra i coberta de pissarra, però va ser malmesa. Ara hi ha una altre imatge del sant fundador de l’orde franciscà i de les Germanes Clarisses, però molt més petita.

Hem fet una fontada a la fageda al peu del Matagalls, a la font de Llops, que tal i com defineix el DIEC és un “aplec de gent a la vora d’una font per menjar i divertir-se” una definició perfecte!

En motiu del 68è Aplec de Matagalls, el 9 de juliol de 2017 s’inauguraren les millores portades a terme pel serveis de Parcs Naturals. Les obres van estat en el canvi del broc de la font per un de més consistent i encastat 30 centímetres a la pedra, l’elevació del muret que contenia les terres per evitar la caiguda del gran roc de sobre la font, la millora del drenatge, i l’acondiciament de l’escomesa des de la propera deu.