També anomenada Font dels Tres Nois.

Situada al camí que porta de la Vila a Mas el Martí, encara no a 50 metres del primer. Cal pujar la feixa de sobre el camí per poder trobar la mina original de la font, ara tancada per una porta de fusta molt deteriorada. Al hivern i primavera l’aigua surt en grans quantitats per sota la porta i genera reguerots al camí.

Poc abaix de la mina hi ha un immens lledoner amb algunes estructures que podrien ser vestigis de la font perduda.

El lledoner (Celtis australis) és un arbre originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Pot viure fins 600 anys en tot tipus de terreny. A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles aprofitant la seva flexibilitat i duració. També se n'obtenia llenya i carbó.

Respecte al nom de Font dels Tres Nois, hi ha diferents versions del seu origen. Per F. Tolosa, els “tres nois” eren parents d’un treballador de La Vila. Altres interpreten que el nom podria recollir la llegenda dels tres germans hispanoromans (Vicenç, Sabina i Cristeta) que van morir màrtirs al començament del segle IV, venerats com a sants per l'església catòlica.

El majestuós lledoner que dona nom a la font es va salvar de la tala dels boscos entre El Martí i La Vila que van fer a l'hivern del 2013.

El Lledoner té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó.

Vista de l’interior de la mina del Lledoner, d’on antigament en sortia l’aigua cap a la Font del Lledoner, poc mestres més avall, a tocar al camí cap El Martí.