Font restaurada al 1969, però de la que es té notícia al menys des de 1884, tal i com explica Jaume Almera a “la Veu de Montserrat”.

Situada per sota el pla dels Ginebres, baixant per un corriol mig perdut cap al sot de la font de Matagalls. Podem arribar des de Coll Saprunera, si venim de Viladrau pel Meridià Verd; o continuant la pista que baixa de la font de Matagalls, si baixem des de la Creu.

Erròniament anomenada de la Mare de Déu de Montserrat (sembla que quan la va restaurar al 1969 els Amics de l’Aplec de Matagalls la van dedicar a la moreneta, però el nom de l’Escot té molta més antiguitat).

Sembla que el nom de la font podria venir de “cot”, pedra d’esmolar, pedra relativament freqüent a la zona.

El Pla dels Ginebres és un altiplà situat aproximadament entre les cotes 1480 i 1500 en el camí de Sant Segimon a la Creu de Matagalls, i que ens permet empalmar el coll Saprunera amb el Collet de la Font. A la vessant nord del pla discorre el Torrent de la Font de Matagalls, i a la vessant sud, el Sot de la Fagetona.

Hem fet una matinal des de coll Formic fins a Sant Segimon, i després Sant Miquel dels Barretons, coll Saprunera i el pla dels Ginebres per tornar a veure la font de l’Escot. Fins sis anys que no hi anàvem. La font esta igual que al 2011. Raja aigua per tot arreu menys pel broc. Que bonic seria de recuperar la font de l’Escot.