Del Pujol de Muntanya agafar el camí que puja al Corral. Abans es prenia passant pel mig de les edificacions, ara és tancat i cal agafar la pista com si anéssim cap a la font del Cristall. El camí ens torna a portar al Pujol de Muntanya, ara per darrera. Podem veure els camps plantats amb vinya. Continuarem pujant per la pista fins al Corral, si es vol es pot agafar una drecera que puja muntanya amunt tallant quasi fins dalt.

 A la font s’hi accedeix des del revolt (molt tancat) abans d’arribar al Corral del Pujol, d’on surt un corriol que en 50m. ens porta per una ombrívola fageda fins a la font. El paratge és bell, feréstec, indòmit, no hi ha cap lloc on poder reposar, tot és un gran pla inclinat que ens empeny muntanya avall al menor descuit.

L’aigua de la font sorgeix de les arrels d’un enorme faig, i es canalitzada uns metres més a baix amb un broc d’acer.

El corral d’on pren el nom la font és una senzilla edificació de pedra coberta amb teula que compleix la seva funció amb modèstia però amb elegància. Davant hi ha un pla amb un gran faig mort, que esdevé una magnífica escultura natural, i un magnífic freixe que esperem que visqui molts més anys.

A l'hivern del 2013, al peu del broc de la Font del Corral hi van posar un tronc buit on s’acumulava l’aigua perquè el bestiar pugués beure. Ara ja no hi és.

L’Anna Avila ens dóna una classe excel·lent de com al bosc tot és vital. Del gran faig mort de davant del Corral del Pujol en raja vida: escarabats que aprofiten la fusta tova, ocells que es mengen els insectes, fusta podrida que adoba el terra. Quina gran lliçó de vida que és la naturalesa!