Font dedicada a Jaume Bofill i Mates, patrocinada per a Delmiro de Caralt (Amics de l’Aplec) l’any 1960, sobre l'antiga font de coll Pregon, que ell mateix havia restaurat al 1950.

És situada a 5 minuts en direcció sud de Coll Pregon. La font és formalment al terme municipal del poble del Montseny.

Al 1979, en motiu del centenari del naixement de Guerau de Liost, la font fou restaurada  i ampliada pels Amics de l'Aplec de Matagalls (es van instal·lar tres dipòsits, el que permetia de tenir aigua de fins tres brocs a la vegada).

Sobre la font hi ha un mosaic de 12 rajoles de ceràmica on es pot llegir el poema de Guerau de Liost dedicat a Coll Pregon:

Oh Coll Pregon! No se que podrà haver-hi
auna més ferma i nítida beutat,
collada que insinues el Misteri
arquitectònic de la Trinitat.

Coll Pregon és un bonic prat de muntanya que forma un magnífic paraboloide hiperbòlic natural (superfície reglada no desenrotllable consistent en una generatriu recta que es recolza sobre altres tres rectes directrius, una d’elles a l’infinit). Al mig hi ha un pedró dedicat a Pau Casals.

El pedró de Coll Pregon és un bloc basàltic de 1.800 quilos que homenatja el mestre Casals amb les següents estrofes de Felip Graugés:

Ara ve el temps del gran repòs
i de la pau a les muntanyes;
el primer fred marcí les flors;
fan vels de plata les aranyes.

Ara comença enllà el camp
el tomb august de la natura;
el faig ja té color d’aram
I és el pollanc or que fulgura.

L'any 1950 Delmiro de Caralt, propietari d'una gran finca al Montseny des de Sant Bernat fins a coll Pregon, va fer restaurar l'antiga font de coll Pregon, en motiu del 1er. Aplec del Matagalls.

Font de Coll Pregon; avui la neu ha cobert tot el camí de pujada a Matagalls des de Coll Sabènia. El corriol cap cap a la font de coll Pregon estava completament blanc i costava de trobar la font, tota la neu verge seb¡nse cap petjada.