Si ens aproximem pel camí de les mines de Sant Marçal, de la cinquena de les corbes tancades del camí s’inicia una pista mig abandonada que prendrem fins que en uns 5 minuts es converteix en corriol, sempre amunt. Primer el corriol és molt desdibuixat, després es va aclarint molt bé, fins que arribem a una paret que sembla tallada a la roca viva.

Arribarem a creuar un dels braços del Sot de la Font de Calç, i en el segon veurem la font. L’aigua brolla d’un petit forat de muntanya, que segur que algun carboner va obrir per treure la set mentre treballava fent carbó.

El nom de la font podria fer referència als gossos (cans) dels caçadors que aprofitaven per assedegar-se en mig de la cacera; o podria ser una mala transcripció dels “cants” que els carboners sentien a la muntanya (.....després de prendre aiguardent!)

Segons ens explica Ferran Tolosa en el seu llibre, la Font de Cans també rebia el nom de Font Crua ja que, segons les seves cerques, els carboners deien que l’aigua d’aquesta font no servia per a coure (aigua amb massa calç, aigua dura).

Camí de baixada des de Matagalls cap a Coll Sabènia i Borderiol.

Diuen algunes guies que la Font de Cans és prop de Coll Sabènia, de la mateixa manera que poc per sota de Coll Sabènia de Baix hi ha localitzat el topònim “Fontdecans”; però el que jo no he vist mai explicat és que la millor manera d’arribar a aquesta font és aproximant-se pel camí de les mines de Sant Marçal.