La font és dins d’una volta de totxo excavada a la terra amb bancs de pedra a cada costat.

Presidint els dos brocs hi ha un pedró amb la inscripció: JESÚS, MARIA JOSEPH, i unes segones línies inintel.ligibles per l’acció del pas del temps.

Si teniu sort, us podreu trobar amb un gripau i potser inclús una salamandra prenent la fresca a la font.

La font de Can Bosc és davant del mas del mateix nom, a 45 minuts de la Plaça Major de camí cap a l’ermita de l’Erola, i després de passar per Mas Molins.

Moltes vegades aprofitem per fer un mos a l'Era de Can Bosc en la nostre excursió cap a l'Erola.

L'era és un terreny empedrat on tradicionalment es batien i ventaven els cereals per obtenir el gra. Per salvar possibles desnivells i aïllar-la d'escorrenties les eres es construïen envoltades de murs d’uns 50 cm de gruix i de poca alçada. Les eres s’aixecaven a llocs alts per aprofitar vents suaus i constants que facilitessin la tasca de ventar el gra de la palla un cop s'acabava la batuda.

Can Bosc és actualment un nucli deshabitat però històricament molt important, ja que en el cens de 1340 estava inclòs entre els 82 masos identificats al terme municipal de Viladrau. Des de l'era de Can Bosc es té una magnífica vista del Turó del Pou d’en Sala.

L’original Can Bosc és el que ara es coneix com a Casa Vella, i la masia del segle XVIII és la Casa Nova, que esta una mica més amunt i enganxada al camí.

Mirant cap a nord es pot apreciar tota la vall de La Sala, fins al Turó de l’Amorric.

Completen el conjunt de Can Bosc dos edificacions més.

Pel costat nord un magnífic edifici de dues plantes amb les funcions de pallissa i corral. Pel costat sud hi ha una bassa (amb l’aigua provenint de la font) i unes corts.

Des de l’era de Can Bosc, i mirant cap al nord, es veu tota la vall de la Sala, i al fons el Prepirineu i el Pirineu nevats.

Venint pel sender anomenat Meridià Verd des de Viladrau, poc abans d’arribar a Can Bosc, passareu pel Cau de les Guilles, un antic forn de calç.

M’agrada Can Bosc, un mas compost per un conjunt d’edificacions situat al peu del camí de l’ermita de l’Erola, on sempre ens aturem per beure de la seva històrica font, amb records de les excursions de la nostra infantesa.

S’ha assecat el riu,

castigat per la cobdícia i explotació de l’home;

i moren les fonts,

i el seu cant, ja no bressola el nostre son.

Xavier Burcet. 2008.

Relats a la vora d’un Avet Blau.

Caminar assedegat a ple sol i arribar a la Font de Can Bosc és una experiència inoblidable. Apropar-se a qualsevol dels seus dos brocs i notar la frescor que emeten, abans fins i tot de poder beure de la seva freda aigua, és un plaer que esperem que els nostres fills i nets en puguin gaudir durant molts d’anys més.

Jaume Ventura i Tort, famós músic i compositor, en una de les seves freqüents visites a Viladrau va crear la sardana “lloats avis de Viladrau” per a l’agrupació sardanista l’Oreneta de Viladrau, i també “Sant Marti de Viladrau” per a tot el poble, en especial pels nens. Segur que també li agradava molt la font de Can Bosc, com a la Laia i a l’Eloi.