Durant el camí cap a la font s'encavalquen la fageda, l'alzinar i castanyeda, i de ben segur que es trobareu un bon ramat de cabres que també voldran beure d’aquesta font.

Font construïda al 1978 en dedicació al centenari de l’immortal poema verdaguerià, fou patrocinada per Construccions Angel Rabat SA.

La font es troba a 5 minuts d’un trencall a la dreta del camí que puja al Matagalls des del Coll de Borderiol, poc després de passar la font de Pastors, i en el mateix camí de la font de Felip Graugés. 

A l'hivern, la font i el seu entorn queden gelats, però és una excursió de gran bellesa, on podreu apreciar com s’aixequen les boirines entre la fageda despullada de fulles.

L’any 2011 la font va ser restaurada i es van rebaixar les terres que tapaven el banc, però encara falta l’escut de Catalunya original i eliminar l’aixeta.

L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat un continent enfonsat sota les aigües a causa d'un terratrèmol uns 9.000 anys abans de la Grècia clàssica. Els atlants, segons aquesta llegenda, haurien estat una civilització molt avançada per al seu temps. Plató és la font més antiga i coneguda de la història de l'Atlàntida mítica; als seus Diàlegs la cita com a provinent de Soló, que al seu torn l'hauria après a Egipte.

L'Atlàntida és un poema de 1877 de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Hèracles per Iberia, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques.

El broc de la font és a un mur de pedra de granit rosat que ajuda a contenir les terres del camí que passa per sota Roca Llancers, cap a les fagedes de l’obaga del Matagalls. Davant s’ha creat un petit espai amb un banc també de granit per gaudir de la font i de les vistes cap al Sot de Gèmena i al poble de  Viladrau.

Darrera del mur de la font de l’Atlàntida hi ha un dipòsit original que emmagatzemava l’aigua de la deu i en sorgia a l’obrir l’aixeta. Més tard s’afegí el broc que veieu, i es retirà el tancament de l’aixeta per evitar que l’aigua tancada es fes malbé, permetent vessar sempre el líquid aquós.