La Font Nova de Vilarmau està situada als actuals jardins d’aquest mas ara reconvertit en casa de turisme rural. La font es troba just a l’entrada del mas, rodejat de saücs, perers, pomeres, avets, nogueres i tot un conjunt d’espècies vegetals identificades amb un rètol de fusta.

La façana principal de Vilarmau mira a sud, cap al turó de Palomeres a primer terme i molt més lluny cap el Matagalls. Sobre la finestra del primer pis d’aquesta façana, el dintell de pedra porta la inscripció “18 SERAFÍ MASVIDAL 93” recordant que Vilarmau va ser (i ho continua sent) un mas “sufragani” de Masvidal.

Al nord i a l’est de Mas Vilarmau es troben els anomenats camps de Vilarmau, plantats de cereals i amb una bonica perspectiva de la Roca Consolva situada passat el Coll de Gomara (i al fons Collsacacabra i encara més enllà els Pirineus)

“Els blats de Vilarmau són talment or, or líquid, de tonalitats diverses: or pàl·lid, or vell...”

Marià Manent, “El vel de maia”,

31 de juliol de 1938.