Font de la Blada

Desembre 2011
Desembre 2011

Aquesta font surt al mapa de l’ICC, però no al de l’editorial Alpina. Per arribar-hi s’ha d’anar fins al Pla dels Ginebres, pujar fins al Collet de la Font (1557m.) i trencar en direcció sud-oest cap al Collet de les Eugues.

Desembre 2012
Desembre 2012

De sota el corriol desdibuixat que uneix el collet de la Font amb el collet de les Eugues, en un dels sots (Sot de la Pomera) que s’originen i porten cap al Sot de la Fagetona, es troba la Font de la Blada. Continuant pel corriol arribem a la Font dels Bisbes.

Desembre 2012
Desembre 2012

La font de la Blada és una deu d’aigua que brolla d’entre les pedres i que origina el sot, fàcilment identificable perquè és l’únic tros d’aquesta vessant superior de muntanya amb arbrat. Però el que m’estranya és que no he trobat cap blada.

La blada (Acer opalus) és un arbre caducifoli de la família aceraceae que pot assolir fins a fins a 15 metres d'alçada. Te el limbe de les fulles dividit en lòbuls aguts i amb entrants poc profunds. Floreix de març a maig, fructifica cap al setembre i els seus fruits maduren a la tardor.

Desembre 2012
Desembre 2012

La font de la Blada rep el nom d’un arbre proper d’aquesta espècie. La blada es localitza a Europa (Itàlia, Espanya, Alemanya) i a l'Àfrica (Marroc i Algèria). Als Països Catalans es troba sobretot a les rouredes de l'estatge montà i de la muntanya mediterrània, entre 350 i 1750 metres d'altitud, on les seves capçades vermelles a la tardor destaquen sobre les marronoses dels roures.

Desembre 2011
Desembre 2011

Al “Document informatiu sobre la finca Matagalls adquirida per la Diputació de Girona”  apareixen citades 10 fonts, una d’elles anomenada “Font de la Sandra”, que ens fa sospitar que és la Font de la Blada. Diuen que en l’escriptura de la finca “Matagalls” per part de la diputació de Girona, es recull aquesta font com a patrimoni rústic.

205 Fonts de Viladrau i rodalies