Pagespetit descriu la Bassa de Vilarmau com la que es troba per sota del camí de la Font de Vilarmau. Fa anys aquesta bassa havia estat lloc de cria de truites de riu, però actualment està abandonada.

En canvi Agustí Busquets afirma que l’original Bassa de Vilarmau estava situada per sobre mas Vilarmau, en uns espais avui abandonats al sud de l’actual piscina del mas, prop del sot que procedeix del Pla dels Tions.

La Font de la Bassa de Vilarmau és citada pel poeta i crític literari Marià Manent al dietari “El vel de maia” que va escriure durant la Guerra Civil mentre estava a Viladrau, i que al 1974 va guanyar el premi Josep Pla. Malauradament però, en Marià Manent no especifica l’emplaçament concret de la font.

“el Montseny era una meravella d’una rusticitat immensa. Alguns escollits havien tingut la sort de descobrir-lo i s’havien convertit en una secta d’iniciats que en conservaven el secret, com si un augment d’afluència hagués de fer perdre el seu encant indefectiblement. País desconegut, llunyà, remot, era l’alta muntanya situada ja molt al sud. Oferia un conjunt de belleses fascinadores”  

Josep Pla