La font és un homenatge a l’antiga font de l’Erola, que estava a 50m. de l’Ermita dedicada a la patrona de Viladrau, font avui perduda però identificada des de 1881 per Ramon Arabia i Solanas com una de les fonts més fresques del Montseny.

La Font de la Mare de Déu de l’Erola data de la primavera 2014 i està ubicada a l’Arborètum del Sot dels Vernets.

L'Arborètum conté una bona mostra d’espècies vegetals pròpies del Montseny, d’altres adaptades al massís en les darreres centúries, i una fantàstica col·lecció d’herbes remeieres que usaven les famoses bruixes de Viladrau.

La Font de la Mare de Déu de l’Erola es caracteritza per un mur de pedra de contenció de terres que té annexat un banc asimètric. Al mur hi ha un dintell de fusta que protegeix sis rajoles esmaltades amb la representació de l’ermita i altres dos rajoles amb la imatge de la Mare de Déu. A l’altre costat una pedra en voladiu sembla demanar un gerro amb flors o una imatge. 

Puix del pecat preservada

Fóreu Vos en lo mon sola:

Siau la nostra Advocada

Mare de Deu de la Arola.

Quant rebéreu la embaixada

Fou lo primer goig honrát,

Responguereu, que votada

Teniau virginitat,

Y que estabau ensenyada

De la celestial escola.

La font s’alimenta de la xarxa d’aigua del poble. Segons estudis actuals portats a terme per radiestesistes, s’ha detectat que les vetes d’aigua que travessen el poble de Viladrau passen per zones altament energètiques que creuen algunes línies Hardims i línies Ley. El valor energètic de l’aigua ronda els 12.500uB (més del doble d’altres zones).

A l’Arborètum podeu gaudir de plantes remeieres. Durant molts segles, unes dones sàvies van exercir de guaridores i difondre la medicina popular basada en aquestes plantes remeieres. El coneixement que tenien de les plantes i la invenció de formules magistrals va fer que molta gent veiés les seves pràctiques com màgia, i això va recrear tot tipus de llegenda sobre aquestes dones. Van ser condemnades per la Inquisició i cremades per bruixes.

Podeu apreciar un espècimen de pollancre propi del Montseny, menys espigat que els híbrids que es planten al voral de les rieres. Els pollancres són de ràpid creixement quan tenen suficient aigua, per això es planten al costat de torrents. Històricament els pagesos els plantaven quan naixia l’hereu, per poder tallar-los als 18 anys, cobrar la fusta i pagar els diners que permetien estalviar-li d’anar a la mili.

Els nens de l’escola de Viladrau van fer aquest bonic poema per a la font de la Mare de Déu de l’Erola, que trobareu escrit en una placa annexada a la font:

En una zona enjardinada

on la gent va a descansar,

hi ha una font ben destacada

pel seu bonic cantar

Explicant històries de la font de la Mare de Deu de l’Erola i de l’Arborètum de Viladrau amb els amics de “Fes Font Fes Fonting”, amants de les fonts de Collserola i d'arreu del món, com nosaltres.