L’aixeta de la font és enclavada a una pedra de granit vertical acompanyada per altres rocs al costat que poden fer de banc, i una pedra forada a mode de pica. A la dreta hi ha un pedró pla, subjectat per dos pals de fusta, on s’explica la commemoració junt amb un vers de Guerau de Liost.

La font és just a les feixes de sota l’aparcament municipal de davant de l’Hostal de la Glòria. Inaugurada al 2003 amb motiu del 54è aplec de Matagalls, dedicada als Apleguistes del Matagalls, commemorà el 75 aniversari del famós Hostal. 

L’Hostal de la Glòria es va poder aixecar gràcies al premi de la loteria cobrat al 1928 per la Maria Formatjé, amb l’ajuda de Lluís Bellvehí. L’Hostal fou lloc de revetlles i festes socials dels estiuejants fins ben bé el 1962, quan l’activitat social es desplaçà cap al “Club Viladrau” fundat per A.Boeufe, P.Permanyer, V.Isamat i J.Garcia.

Avui la Judit ha pogut beure de més de 12 fonts diferents seguint parcialment la ruta 1 del llibre "El paradís del Montseny. Les Fonts de Viladrau".

El nom d’aquesta font fa referència a les cases primigènies del lloc: can Jep Sabaté, cal Misèries i ca la Coloma, on ara s’aixeca l’actual Hostal de la Glòria. Davant, molt a prop, hi ha la font de Miquel.

Al 1928 Alfons XIII signa un Reial decret llei que protegeix de manera genèrica el massís del Montseny per damunt la cota dels 800m. Es crea el Patronat de la Muntanya amb l’ambiciós objectiu de “restaurar integralment el massís en tots els seus aspectes, i a la vegada, assolir la màxima esplendor de les seves belleses naturals”.

Mireu que ha passat aquest hivern 2015 a la font de Can Jep Sabaté! L’aigua de la font ha quedat gelada a la pica de pedra. Gel, neu i baixes temperatures de fins a 9 graus sota zero a  Viladrau.

Darrera la font hi ha plantat un teix. Hageneder defineix el teix com l’arbre europeu per excel·lència, amb 15 milions d’anys d’existència. Segons aquest etnobotànic alemany els teixos poden viure fins a 5.000 anys. Les cultures cèltiques antigues veneraven el teix com a talismà contra les bruixes, i utilitzaven l’escorça, les fulles i les llavors com a verí; a pesar d’això el seu fruit és comestible.